2ª temporada de Raising Hope i 5ª de The Big Bang Theory

Aquesta setmana han tornat dues sèries que segueixo: Raising Hope i The Big Bang Theory, amb les seves respectives segona i cinquena temporades.

La segona de Raising Hope es va estrenar dimarts als EUA amb l’episodi “Prodigy”. Aquest episodi va començar amb un petit flashback per posar en situació als espectadors amb un resum de tot el que va passar a la primera temporada. Passada la capçalera de la sèrie, comença l’episodi amb en Jimmy i la Hope mirant vídeos de quan en Jimmy era més petit, quan descobreixen que en Jimmy amb 13 anys sabia tocar el piano i cantar, dues coses que no recorda i que per suposat ara no se li donen bé. Durant tot l’episodi tractaran, tant la seva família com ell, de que recuperi aquest talent, a la vegada que li amaguen la forma en que va oblidar de cop com fer-ho. És un episodi força normal, en la tònica de la primera temporada, que no és el millor de la sèrie però tampoc el pitjor.

D’altra banda, ahir es van estrenar els dos primers capítols de la cinquena temporada de The Big Bang Theory. Cal dir que, abans de veure’ls, no tenia l’esperança de que fossin la meitat de bons del que eren els de les tres primeres temporades, ja que a la quarta va caure molt el nivell al meu gust, convertint-se en un culebrón i deixant de ser la sèrie friki que era abans. I, de fet, el primer capítol d’aquesta temporada segueix en la mateixa línia que tota la temporada anterior, centrant-se tota la trama en la relació entre en Raj i la Penny que van tenir a l’últim episodi de la quarta temporada. Els únics moments destacables són els que protagonitza l’Amy i, a estones, en Sheldon.

Molt diferent és el segon episodi, en el qual desapareix tota aquesta trama d’en Raj i la Penny i es centren en una butaca que recull la Penny de les escombraries i en el pànic que li provoca a en Sheldon haver-s’hi assegut. Són molt bones totes les escenes amb en Sheldon, l’Amy i els invents d’en Howard, en especial la màquina de fer petons a través d’Internet. Un capítol amb l’esperit de les primeres temporades de la sèrie.

Categorías:sèries

Frequently Asked Questions About Time Travel

L’altre dia vaig veure la pel·lícula Frequently Asked Questions About Travel (via series.ly), ja que un dia la vaig enganxar fent zapping al Digital+ i em va semblar curiosa, a part de perquè surten 2 actors que m’agraden: Chris O’Dowd (de The IT Crowd) i Anna Faris (de la saga Scary Movie).

FAQ about time travel (poster)

Poster promocional de la pel·lícula

La pel·lícula tracta de 3 nerds, un d’ells aficionat a tot el que es refereix a viatges en el temps, que van a prendre unes pintes a un pub. Mentre estan allà, aquest noi més aficionat als viatges en el temps va a buscar una ronda per a tots, quan es troba amb una viatgera en el temps del futur que li diu que ha anat al moment actual per poder-lo conèixer, ja que es veu que en un futur serà famós. També, entre d’altres coses, li explica què són els editors: són gent que viatja en el temps matant als grans artistes quan acaben de fer la seva millor obra, per tal de que no entrin en un declivi de qualitat i sempre se’ls recordi bé perquè la seva última obra ha estat la millor (entre d’altres es fa una referència a George Lucas, que diuen que se’l deuria haver matat després de El Retorno del Jedi). Quan el protagonista torna amb els seus amics, no es creuen res de la història aquesta, de que s’hagi trobat amb una noia i menys de que sigui del futur. Llavors un d’ells va al lavabo, però quan torna es troba a tothom mort, i es veu a ell mateix (mort també) però amb barba, així que dedueix que ha fet un petit salt al futur. Espantat, torna a entrar al lavabo, però quan surt torna a estar en el moment actual. Al explicar-ho als seus companys, decideixen comprovar-ho entrant tots 3 al lavabo. Al sortir, es trobaran en un moment diferent, i així començarà una aventura en la que l’objectiu final serà tornar al temps en el que van entrar per primer cop al lavabo.

La duració de la pel·lícula és molt (molt!) curta, d’uns 75-80 minuts, i això es nota en alguns moments ja que l’acció passa molt ràpida. Tot i així, la pel·lícula és bona, i si us agraden les pel·lícules de comèdia barrejada amb sci-fi (perdò, science fiction) us agradarà aquesta. Hi ha referències a força pel·lícules geeks (per exemple, al final de tot hi ha una referència a la pel·lícula Super Mario Bros.). Els actors fan un treball notable també, si bé vaig trobar força fluix el treball d’Anna Faris (no hi posa gaire credibilitat en el seu paper), però la resta d’actors em van agradar bastant (genial l’escena inicial de Chris O’Dowd).

Nota final: 7

Categorías:Anàlisi Etiquetas:

Futurama: fi de la sisena temporada

Crec que mai ho havia comentat en aquest blog, però soc un gran fan de Futurama. Dijous passat es va emetre als Estats Units l’episodi “Reincarnation”, un episodi no-canònic dividit en 3 segments que representaven 3 mini-aventures dibuixades en estils diferents: el primer (“Colorama”) com a dibuixos en blanc i negre a l’estil de Fleischer i Lantz, el segon (“Future Challenge 3000”) a l’estil dels videojocs retro de 8 bits, i el tercer (“Action Delivery Force”) a l’estil anime japonès. A més, aquest capítol va servir per a tancar la sisena temporada.

Colorama

Colorama

Aquesta temporada, un cop finalitzada i analitzant cada capítol amb una mica de deteniment, es pot resumir com una temporada més de la sèrie. Al ser la temporada amb la que la sèrie ha tornat de la seva cancel·lació (Futurama es va cancel·lar al 2003 i amb aquesta temporada van “tornar” al 2010, amb 4 pel·lícules entre 2007 i 2008), molta gent l’ha criticat amb prejudicis al·legant que no tenia el mateix nivell que les temporades anteriors. Aquesta tendència per desgracia es va incrementar als primers capítols de la temporada, ja que van ser força fluixos (“In-A-Gadda-Da-Leela”, “Proposition Infinity”), però veient la temporada sencera podem trobar capítols que es podrien situar entre els millors de la sèrie, com “Lethal Inspection”, “The Late Philip J. Fry”, “The Silence of the Clamps” o “Overclockwise”.

Lethal Inspection

"Lethal Inspection" té un dels millors finals de capítol d'aquesta temporada

També ha tingut, com totes les temporades, els seus altibaixos, i entre els seus capítols més dolents podem trobar “The Futurama Holiday Spectacular”, “The Mutants are Revolting” o el ja esmentat “In-A-Gadda-Da-Leela”. La segona part de la temporada (a partir de “Neutopia”) per sort no té cap capítol especialment dolent, essent “Möbius Dick” o “Fry Am The Eggman” els més fluixos. “Yo Leela Leela” és considerat (juntament amb “The Futurama Holiday Spectacular”) el pitjor capítol de la sèrie, si bé a mi no em va semblar gens dolent.

Per als que encara no l’hàgiu vist, us recomano que ho feu. Trobareu el contingut típic de Futurama: la relació entre Fry i Leela, invents nous del professor Farnsworth, el passat del Dr. Zoidberg, el naixament d’en Bender, l’Scruffy cada cop amb rols més importants (genial a “A Prisoner of Benda”), en Cubert per sort només apareix a “Overclockwise” (i potser a algun altre episodi que ara no recordo) o en Zapp Brannigan en el seu paper de sempre.

Categorías:Altres Etiquetas: ,

Nou curs

Ahir, després d’un bon estiu, vaig començar el nou curs 2011/12. Aquest any estaré fent primer d’Enginyeria Informàtica (és un segon cicle, així que a la UdG també li diem a aquest curs comunament “quart”).

I què tal pinta aquest curs? Doncs alguns ex-alumnes m’han advertit que és com segon de l’enginyeria tècnica: molta feina en molt poc temps. I no és d’estranyar, ja que crec que és el primer any que, matriculant-me del curs complet, m’he hagut de matricular d’onze assignatures (6 el primer quadrimestre i 5 el segon). Algunes d’aquestes assignatures tenen noms tan guais com “Mètodes Abstractes de Càlcul”, “Llenguatges, gramàtiques i autòmats” o “Xarxes de computadors i serveis públics de dades”. De fet, aquestes dues últimes són les que vaig fer ahir, i no tenen pinta de ser precisament fàcils.

Una cosa bona que té el curs aquest any és que sembla que serem pocs matriculats (de fet, ahir a “Xarxes”, que és una de les assignatures on estem el grup complet, no devíem passar dels 16 alumnes), així que suposo que serà més agradable fer classe.

Per altra banda, hi ha hagut una cosa que no m’ha agradat gaire, i és el fet d’haver començat algunes assignatures (les d’ahir) sense tenir cap apunt penjat a “La Meva UdG”. No és el primer cop que passa, però ara mateix (dimarts al matí) només hi ha un professor que ha penjat apunts (el de “Mètodes numèrics”, assignatura que estrenarem aquesta tarda).

Bé doncs, espero que aquest curs sigui suportable, o si més no que no sigui més dur que segon d’ETIG. I ànims als companys que també fan quart aquest any!

Edit: No té res a veure, però acabo de descobrir que des de fa poc es pot comentar en els blogs de WordPress (com aquest) mitjançant Twitter i Facebook. Un punt per WordPress!

Edit 2: He vist que sóc molt original ficant títols a les entrades: https://jooohnny32.wordpress.com/2010/09/13/nou-curs/ (a sobre és de fa exactament un any)…

Categorías:sobre mí

Pitt Marvel – Pamxuculata: Escolta el disc sencer!

Fa uns dies vam penjar el primer disc del meu grup, Pitt Marvel, a la xarxa social Bandcamp.

"Pamxuculata", de Pitt Marvel

El disc el podeu escoltar a través de la pàgina: http://pittmarvel.bandcamp.com

O, si ho preferiu, en aquesta mateixa pàgina, a la barra lateral nova que hi he posat.

Esperem que us agradi!

Altres enllaços:

Categorías:música, pitt marvel

Mostrar la barra de menús en Audacity en Ubuntu 10.10

Un bug que mucha gente ha encontrado en la versión de Audacity para Ubuntu 10.10 es que, con los temas Ambiance y Radiance, no se muestra la barra de menús de Audacity (la de Archivo, Edición, etc.), y hay que hacerlo todo con el teclado, pulsando Alt+F, Alt+A y demás.

La solución provisional, un poco chapucera, la he encontrado en Ubuntuforums.org:

  1. Movemos el ejecutable original:
    sudo mv /usr/bin/audacity /usr/bin/prog-audacity
  2. Creamos un script que reemplace el ejecutable original:
    sudo gedit /usr/bin/audacity
  3. Ponemos lo siguiente en el script:
    #! /bin/bash  

    export UBUNTU_MENUPROXY=0
    prog-audacity

  4. Lo guardamos y le damos permisos de ejecución para todos los usuarios:
    sudo chmod a+x /usr/bin/audacity

 

Categorías:how-to Etiquetas: , ,

“Un dia més”, de Pitt Marvel

Hace poco hicimos un concierto en Girona, en el Wah Wah Club, en motivo de la presentación del Sant Feliu Fest Sota Zero (que, por cierto, se celebra durante hoy y mañana en Sant Feliu de Guíxols). Mi novia grabó unos cuantos vídeos pero, aunque se ven bien, el audio es imposible de escuchar. Así que hice un montaje con el audio del cd y el vídeo de una canción.

La canción se llama “Un dia més”. Espero que os guste.

Si queréis escuchar más cosas de mi grupo, podéis entrar en nuestro MySpace o en Facebook.

Categorías:pitt marvel, video